Bon dia carinyo, tinc ganes de publicar la poesía que el teu tiet Joan (el teu padrí et va dedicar el dia del teu traspas):

AL NOSTRE MARC

Que dura ques es fa la vida
....quan en un dia inesperat,
surts de la monotonia
i veus el món del tot canviat.

Mai ningú pot esperar,
que una nova de tràgedia,
fagi a un del tot canviar
confiant sigui comèdia.

Sols tenies 17 anys,
molta vida per davant,
però et vas trobar un parany
que ha deixat a tots plorant.

Va estar a Santa Coloma
on Jesús et va cridar.
Va passar poqueta estona
i al cel vas arribar.

És per lo que diu tothom
que tu sempre has ajudat
a companys i a tot el món,
pel que se t'han emportat.

Segur que ara ja treballes
com un àngel de la guarda,
de bon gust i amb rialles,
tal com ara se't recorda.

Al comiat vas aconseguir
ajuntar a tota la família.
Somni que vares tenir
en tota la teva vida.

Volies ser major d'edat
i estudiar medicina.
Segur que a on has arribat
t'han fet metge de doctrina.

Pocs amics deies tenir
i estaves equivocat.
Molt jovent va assistir
... i plorar al teu comiat.

Com a seguidor blaugrana
et trobem a faltar,
però al cel si que es demana,
que ens ajudis a guanyar.

La família t'ha estimat
i et tindrà sempre a la ment.
Sempre seràs recordat
i als cors i seràs present.

El que més m'ha impressionat
és veure't sempre content.
Quina personalitat:
estar sempre somrient!

Cuida sempre dels teus pares,
germà, avis i tiets,
dels cosins i les cosines
i tots els amiguets.

Valgui aquesta poesia
per fer-te'n un homenatge,
pel bon noi que cada dia
has demostrat amb coratge.

T'estimem...............