Presentació

 
Pels qui no ens coneixeu, som la Rosa Galobardes i en Paco González, pares de l’Àlex i el Marc. Junts hem volgut crear l’associació MARC. G. G., en memòria al nostre fill que ja no està amb nosaltres.

Uns dels treballs primordials que aquesta associació defensa i és compromesa a portar a terme son el  d’acollir, fer costat, empatitzar i recolzar, a més de compartir i ajudar, entre altres, als pares que han patit la pèrdua d’un fill, és igual per la causa que hagi estat. 
Compartint plegats la càrrega és fa més portable transitar a través del camí del dol, on aprenem dels demés pares, a agafar de la caixa d’eines, les variables útils per adonar-se que encoratjar-se depenent en quines circumstàncies és, en ocasions, com baixar a un pou, es a dir, no te sortida, i que caminar, sens dubte, és transigí amb l’amor que els nostres fills ens han donat, propiciant-se un canvi personal en la perspectiva de la vida, i dotant-nos com a portadors de l’estendard del sí, el seguir endavant en la vida...i créixer...

Quin sentit té constituir aquest tipus d’associació?

Doncs creiem que especialment a Andorra és necessari disposar-ne d’una com a mínim, on poder formar un grup de dol i, agrupar així a pares i mares que patim el mateix, i poder expressar el que sentim, pensem i vivim davant la  pèrdua punyent, (que trenca el cor, ‘desgarradora’), per la mort d’un fill.

Hi ha un abans i un després...
La frontera ha estat, la pèrdua de l’ésser estimat...
El més indesitjable del patiment de la pèrdua, és el bucle en el que irremeiablement ens hi veiem sotmesos, i que té a veure amb la part física i material, la persona estimada, el que no podrem tocar ni acaronar més d'ella...

Adonar-se d’on som i observar les possibilitats de com sortir-se’n caminant del cercle tancat inicial, fase del procés del dol del tot normal, i la duració en el temps, és cosa de cada persona; cada persona té el seu propi procés i, no és comparable, ni ha d'estar comparat amb el de cap altre persona; però amb referents, (persones que fan costat, han passat pel mateix, i/o terapeutes, psicòlegs, metges...), qui ens aporten a més eines amb què treballar-ho, és esperançador i constructiu, tot plegat ens ajuda a edificar la 'nova' realitat i seguir fent camí i créixer...

1 comentari:

  1. Enhorabona!!! Tireu endavant...teniu tot el meu recolzament per qualsevol cosa que necessiteu!! Ja ho sabeu... Em sembla una idea genial que dediqueu el vostre temps en aquesta acció!!
    Allà estarem el dia de la presentació... donant-vos suport i fent-vos costat!!
    Un petó ben fort i fins aviat!!

    Sergi Galobardes.

    ResponSuprimeix