dijous, 5 de juliol del 2012

Avui us vull contar...just un any després que el nostre fill volés marxar...

dijous 5 de juliol de 2012


Recordant...vivint...


Al que ha estat el meu fill a la Terra, el meu company en el camí, el meu Mestre...el meu...’x’ destí
l’Isaac
...Avui puc dir, Isaac,  que el teu Amor a calat fons. A gravat a foc dintre meu el que la meva ànima intuïa, sàvia, ja sabia.
Amb el que ens vas ensenyar i estimar..., que ara, en el temps, ho podem veure més clar...perdura i en augment va.
El llegat que ens has deixat...,
que a mida que les llàgrimes dels nostres plors,
fruit del patir per no poder-nos fer mai més en lo físic costat, s’evaporen i eixuguen deixant-nos entreveure més enllà de l’aparença, amb el que ens creiem que el que pensem que se’ns mostra és la única i real veritat, descobrim cruament que tot és pura ficció...
Provoca un daltabaix, en lo efímer que ara es percep, per la ment tant ben estructurat...
Comencem a créixer en l’Amor com poms de flors al marge del camí, possibilitant així canviar el paradigma caducat de creences fictícies que havíem erigit a l’encalç d’aquesta ‘nova’ realitat, que ja era, sempre ha estat i serà, però que fins ara no hem sabut veure ni retrobar.
Et portem integrat en nosaltres, dins de cada cèl·lula ens en formes part. Ànima sàvia, mestre incondicional, integrada en nosaltres la teva energia del SER, la UNITAT.
Cada instant que pensem en tu i et sentim, en el record i en l’actualitat, ens adonem que va a més el que de nosaltres formes part, sorprenentment cada dia va en augment, i amb més intensitat.
Se’ns omple, ens omples, l’esperit de joia en lo sublim i també felicitat, a l’hora que la ment terrenal en troba a faltar junts el teu caminar, just al nostre costat.
Gràcies pel teu immens cabal d’Amor amb el que ens vares bressar.
També per la missió amb el paper de fill en la que et vas voler aventurar, amb el rol que això comportava, i ensenyar-nos així el camí autèntic de Vida i de Veritat...
...Ara la nostra família a passat a ser... la HUMANITAT...
Sempre al nostre costat...
T’estimo Deu...en tot lo expressat...tots de tot en formem part.
Ricard
P.D.
Tot el meu Amor pels qui hem format la pinya de l’ens familiar,
tant l’Àngels com en Gerard...també són els meus mestres singulars...

     
La vida era per a ell una constant celebració i participació amb els demés de l'alegria, ...aconseguir fites...
bellugant-se hàbil i audaçment amb la ment i la rapidesa de captació...aquesta vida per a ell, en part ha estat “un festí”, (ho ha dominat tot).
REFLEXIONS que caracteritzaven el seu taranná per la vida...:
07-02-11  "La vida és una cursa d'aotocontrol i gestió de les emocions"
16-02-11  ..si és que no hi ha res com ganes i bon rollo per aixecar un negoci i TOT EL QUE CALGUI!
02-01-11  "La vida da giros insospechados pero hay que saber tomar decisiones y sobreponerse ;) "
31-12-10  "El 10 es va acabant...són moments de reflexió, pau i memòria...records millors i altres de piutjors...Però puc dir que l'he viscut i he sigut feliç! Espero que tothom pugui arribar a la mateixa conclusió, i si no és així, que faci EL QUE CALGUI per aconseguir-ho al 2011. Molt bon any a tothom :) "
- ...els petits punts (moments) de felicitat els allargarem perquè siguin línies i durin més temps...
FRASES típiques i tòpiques:
- m'encanta !
-  mola !
- Family
- Yuuhuuuu
- Juerrr
- Hem trinfat com la mel
- soc un puto amo
- Naniiit !
- Tiiiu
- Uooo
- vaya festín

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada