Pocs dies després que
marxessis el 2011, vàrem sentir la necessitat de recollir-nos, d’anar
algun lloc ‘especial’.
No sé com, les
circumstàncies ens varen apropar a un lloc a la muntanya del Montseny,
tranquil, on poder passejar sense presses, relaxadament, i on poder expressar,
i permetre’ns sentir-nos expressant, allò que la teva vida i la teva partida
ens suscita, bo i expressant-lo en aquell moment, o com a fruït de la recollida
de passatges dels dies durant l’any. Comunicant-nos quin aprenentatge ens emmarca.
Valors que veiem ens has transmès i ens segueixes transmetent. Sentiments que
ens despertes i se’ns desperten. Què recordem de tu i amb tu. Què ens
recordes...
En aquests dos anys de
viure sense la teva tant apreciada i vital presència, podem expressar amb
llàgrimes als ulls per la teva absència, però amb tot l’amor als nostres cors, per
haver tingut l’honor de poder viure i compartir amb tu, i per tot el que ens
aportes a les nostres vides; ara més que mai et sentim en cada un de nosaltres,
on la teva presència Isaac, és latent en cada un de nosaltres; permetem fruir i
expressem tots aquells sentiments que brollen dels nostres cors. Tot l’amor per
tu i cap a tu que regalimen constantment les nostres ànimes, aportant-t’ho com
a calze de lo més genuí de nosaltres.
S’ha consolidat un espai de
compartir, d’expressar, de recordar, d’aportar, de sentir....de recollida...
Ahir, per tercera vegada i
any reservem l’espai en el temps per a viure en aquestes poques hores de la
tarda, però sense presses i tranquil·lament, després del dia de treball i
ocupacions, sense tenint-nos que dir res, ja donem per assentat que aquest
espai ens l’hem reservat.
Havent dinat, relaxadament,
com a acte de reflexió, i després d’haver descansat una estona, agafem el cotxe
i ens encaminem cap a Sant Bernat del Montseny.
Abans hem preparat unes
espelmes. També una mica d’encens. L’Àngels ha comprat unes flor especials. Alguns
sentiments i paraules poder ja han estat plasmats en un paper, per a compartir
més tard. D’altres potser surten dels seus amagatalls per a expressar-se o
plasmar-se en el paper en el decurs de la tarda, fins hi tot al mateix moment
de compartir.
Amb tot, per fer-ne
d’aquest moment, un de més proper, especial i diferent.
Allí, a més de l'excepcional
entorn , amb l’hotel, paratge cuidat i enjardinat, amb fabuloses vistes a les
valls i muntanyes, apreciem com canvia el nostre estat, doncs permetem
sentir-nos en aquell espai tranquil de silenci, que no es gaudeix en una
ciutat.
En arribar, ens reben aquells
gossos tant grans, que ho fan amb alegria, ja que els hi incorporem amb la nostre
presència, una variable a la seva quotidianitat. Amb la seva juguesca ens
atrauen l’atenció, obrint-nos i convidant-nos a la improvisació del moment. I
acariciant-los agraeixen la nostre presència i companyia.
Després d’haver gaudit de
la natura en els espais del voltant,
ens encaminem cap a l’ermita,
al costat de l’hotel, què és el nostre punt de reunió, reflexió en silenci, i
expressió d’aquells sentiments i pensaments que, plasmats en uns fulls de
paper, o emmagatzemada a la memòria virtual de la ment humana, ara els
compartim entre nosaltres tres. . .
Ricard
05-07-13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada